Saps?

Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul —dues meitats bessones desaparionades—. La meva llengua com un caragol silent ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa. Amb l’amor a l’esquena , com una casa closa, i un bri d’esglai al cap de les antenes, m’emparro per l’escorça i estimo cada grop, cada fulla, i el corc que adesiara hi plora. Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap. Maria Mercè Marçal