El bany
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
| Fuig. Entrecuixem. L'agafo pels flancs, amb besos l'asfixio. Fuig un altre cop, però ja llangorosa, flonja i ardent. Així que surt del bany, regalimosa, les agulles d'aigua que li queden pel cos evaporant-se son crits d'amor. Aleshores parlem amb ajut de metàfores. Com dir si no l'excés d'aire calent que abrusa el pit, el segament de cames i genolls, el cor que se'm desboca quan la miro dreta o jaient. |
 |
T'adoro
fins l'esquelet.
Joan Vinyoli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada