Les penes, al contenidor groc -doblegades com si fossin tetrabriks- Els defectes, al blau -estripats a trossets perquè passin pel forat-. El rancor, al verd -amb les ampolles de vi que vaig buidar a l’aigüera i que ja no ens beurem mai-. La ràbia i la pena, al marró. Ara sí que sóc una dona sostenible.
Estel Solé, del llibre Dones que somiaven ser altres dones
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada