Taller metall, cantonada S3 és Minneapolis

9a amb Hennepin

i tots els donuts tenen noms que sonen a prostitutes

i les mossegades de la lluna estan al cel

com una lona llançada sobre tots nosaltres

i els paraigües trencats com ocells morts

i el vapor que surt de la graella

com si tota la condemnada ciutat estigués a punt de rebentar

i tots els rajols tenen tatuatges cicatritzats

i la gent es comporta com un gos

i els cavalls estan baixant per Violin Road

i l’holandès és mort dempeus

i totes les habitacions empudeguen a dièsel

i tu et fas càrrec dels somnis

de tots els que ha dormit aquí

i estic perdut a la finestra

m’amago a l’escala

i em penjo de la cortina

i dormo al teu barret

i ningú porta res

barat d’algun bar de per aquí

tots han sortit en les direccions errònies

i la noia darrera la barra té una llàgrima tatuada

una per cada any que ell està fora, em diu

És una bellesa que s’ensorra,

però no té cap problema

que 100 dòlars no puguin arreglar

Té una tristesa punyent

que només empitjora

amb l’estrèpit metàl·lic i el tro

del Southern Pacific que està passant

i el rellotge amb el seu tic tac d’aixeta gotejant

fins que estàs ple d’aquest alcohol barat

i amargura i tristesa ruïnosa

i et vesses al costat d’algú que t’escolta

Ho he vist

ho he vist tot a través de les finestres esgrogueïdes

del tren de mitjanit