Després de tres jornades, caminant cap al migdia, l ́home es troba a Anastàsia, ciutat banyada per canals concèntrics i sobrevolada per estels. Ara hauria d ́enumerar les mercaderies que es compren bé de preu: àgata, ònix, crisopas i d ́altres varietats de la calcedònia; lloar la carn del faisà daurat que es rosteix sobre la flama de llenya madura de cirerer i s ́amaneix amb molta orenga; parlar de les dones que he vist que es banyen a la bassa d ́un jardí i que de vegades conviden ‒ segons diuen- el viatger a despullar-se amb elles i a perseguir-les per l ́aigua. Però amb aquestes notícies no et diré la veritable essència de la ciutat: perquè mentre la descripció d ́Anastàsia no fa sinó desvetllar els desitjos un a un per obligar-te a apavaigar-los, per a qui es troba un matí en plena Anastàsia els desitjos es desvetllen tots alhora i t ́envolten. La ciutat t ́apareix com si fos un tot en el qual cap desig no es perd i del qual tu formes part, i com que aquesta gaudeix de tot allò de què tu no gaudeixes, a tu només et quedar habitar aquest desig i estar-ne content. Aquest poder, que de vegades titllem de maligne i de vegades de benigne, té Anastàsia, ciutat enganyadora: si durant vuit hores al dia treballes de tallador d ́àgata, ònix, crisopas, el teu cansament que dóna forma al desig pren del desig la seva forma, i tu creus que gaudeixes per tota Anastàsia quan només n ́ets l ́esclau.
Italo Calvino
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada