La creació d'Adam
(amb l'encàrrec de fundar el Brugulat)
dissabte, 19 de maig del 2018
En l'aula 4, les ciutats invisibles
Després de tres jornades, caminant cap al migdia, l ́home es troba a Anastàsia, ciutat banyada per canals concèntrics i sobrevolada per estels. Ara hauria d ́enumerar les mercaderies que es compren bé de preu: àgata, ònix, crisopas i d ́altres varietats de la calcedònia; lloar la carn del faisà daurat que es rosteix sobre la flama de llenya madura de cirerer i s ́amaneix amb molta orenga; parlar de les dones que he vist que es banyen a la bassa d ́un jardí i que de vegades conviden ‒ segons diuen- el viatger a despullar-se amb elles i a perseguir-les per l ́aigua. Però amb aquestes notícies no et diré la veritable essència de la ciutat: perquè mentre la descripció d ́Anastàsia no fa sinó desvetllar els desitjos un a un per obligar-te a apavaigar-los, per a qui es troba un matí en plena Anastàsia els desitjos es desvetllen tots alhora i t ́envolten. La ciutat t ́apareix com si fos un tot en el qual cap desig no es perd i del qual tu formes part, i com que aquesta gaudeix de tot allò de què tu no gaudeixes, a tu només et quedar habitar aquest desig i estar-ne content. Aquest poder, que de vegades titllem de maligne i de vegades de benigne, té Anastàsia, ciutat enganyadora: si durant vuit hores al dia treballes de tallador d ́àgata, ònix, crisopas, el teu cansament que dóna forma al desig pren del desig la seva forma, i tu creus que gaudeixes per tota Anastàsia quan només n ́ets l ́esclau.
Italo Calvino
L'aula d'idiomes és Londres
Boira a tot arreu. Boira riu amunt, on sura enmig de verdes deveses i mitjanes; boira riu avall, on llisca, espessa, entre els embarcadors i la brutícia riberenca d’una gran (i sòrdida) ciutat. Boira als aiguamolls d'Essex, boira als serrats de Kent. Boira esmunyint-se a les cuines de les naus carboneres; boira planant per les drassanes i arrapant-se al cordam dels grans vaixells; boira caient damunt la borda de les gavarres i les barques. Boira als ulls i a la gola dels vells invàlids del Royal Naval Hospital de Greenwich, que respiren la seva asma vora la llar de foc del dormitori; boira al broc i a la cassoleta de la pipa de tarda del patró geniüt, tancat a la seva cabina; boira que fibla cruelment els dits de les mans i dels peus del grumet que tremola a coberta. Algun badoc ocasional abocat a les baranes dels ponts contempla un cel de boira baixa, tot ell envoltat de boira, com si anés en globus i surés enmig de bromes.
Charles Dickens
Taller metall, cantonada S3 és Minneapolis
9a amb Hennepin
i tots els donuts tenen noms que sonen a prostitutes
i les mossegades de la lluna estan al cel
com una lona llançada sobre tots nosaltres
i els paraigües trencats com ocells morts
i el vapor que surt de la graella
com si tota la condemnada ciutat estigués a punt de rebentar
i tots els rajols tenen tatuatges cicatritzats
i la gent es comporta com un gos
i els cavalls estan baixant per Violin Road
i l’holandès és mort dempeus
i totes les habitacions empudeguen a dièsel
i tu et fas càrrec dels somnis
de tots els que ha dormit aquí
i estic perdut a la finestra
m’amago a l’escala
i em penjo de la cortina
i dormo al teu barret
i ningú porta res
barat d’algun bar de per aquí
tots han sortit en les direccions errònies
i la noia darrera la barra té una llàgrima tatuada
una per cada any que ell està fora, em diu
És una bellesa que s’ensorra,
però no té cap problema
que 100 dòlars no puguin arreglar
Té una tristesa punyent
que només empitjora
amb l’estrèpit metàl·lic i el tro
del Southern Pacific que està passant
i el rellotge amb el seu tic tac d’aixeta gotejant
fins que estàs ple d’aquest alcohol barat
i amargura i tristesa ruïnosa
i et vesses al costat d’algú que t’escolta
Ho he vist
ho he vist tot a través de les finestres esgrogueïdes
del tren de mitjanit
El vestíbul és Florència
C'era una volta un falegname di nome
Geppetto. Aveva costruito un burattino di
legno e l'aveva chiamato Pinocchio...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)