diumenge, 7 de maig del 2017
A l'aula 09, Loverman
Del soterrani arriba a la neu bruta
un so daurat. La nit és freda i trista
si no es crema amb la droga i la beguda.
Però el saxo, amb un fons de bateria,
té la duresa exacta d’una música
que s’esvaneix a l’alba i es retira
com una afectuosa prostituta.
Baudelaire va escoltar la melodia
de Parker a una dona de pell sèpia.
El mal és una part de la bellesa.
Per això Parker, en aquesta peça,
deixa que el saxo vagi seguint l’ombra
d’una dona que balla, els ulls tancats
i abraçada a ningú en l’obscuritat.
Joan Margarit
Joan Margarit
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)